31.
Com es diu 'shareware' en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica
Tecnologies de la informació i la comunicació
En l'àmbit de la informàtica, el terme català equivalent per a la forma shareware és programari de prova, que serveix per designar el 'programari que es distribueix de manera gratuïta perquè els usuaris el puguin conèixer, amb el compromís de pagar a l'autor una quantitat de diners si, passat un [...]
|
32.
t'adones de que o t'adones que? / Les preposicions a, de, en i amb davant de la conjunció que
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs que regeixen les preposicions a, de, en i amb, com ara adonar-se de, confiar en, comptar amb o oposar-se a, entre molts altres. Per exemple:
T'adones de la gravetat d'aquesta qüestió?
Sempre confia en la bona voluntat dels altres.
Cal comptar amb l'ajuda que rebrem demà.
El director s [...]
|
33.
marejar la perdiu
Font
Fitxes de l'Optimot
Amb el sentit de perdre intencionadament el temps per demorar la resolució d'un problema, es pot fer servir l'expressió marejar la perdiu. Altres expressions que es poden fer servir amb un sentit similar, segons el context, són embolicar la troca, perdre el temps, distreure, fer el ronsa, enredar [...]
|
34.
'Què fort!' o 'Que fort!'? / El mot 'que' com a forma exclamativa / El mot 'què' com a pronom interrogatiu
Font
Fitxes de l'Optimot
Que fort!
Per donar èmfasi a la quantitat o a la qualitat d'alguna cosa, es pot usar el mot que, sense accent, i no què. Aquest mot exclamatiu equival a 'molt'. Per exemple:
Que amables que sou! (i no Què amables que sou!)
Que lents que caminen! (i no Què lents que caminen!)
Que n'hi ha, de [...]
|
35.
La locució causal ja que
Font
Fitxes de l'Optimot
Tradicionalment, la locució ja que es fa servir en construccions causals anteposades per justificar una ordre, un prec o un suggeriment, i equival a 'atès que'. Per exemple:
Ja que has vingut expressament a dur-me el paquet, per què no et quedes a dinar?
Més recent és l'ús d'aquesta locució en [...]
|
36.
Mots acabats en '-enni': 'bienni', 'trienni', etc.
Font
Fitxes de l'Optimot
A partir del sufix -enni, que vol dir 'any', es poden formar mots que designen períodes de temps, com ara bienni ('dos anys'), trienni ('tres anys'), decenni ('deu anys'), quarantenni ('quaranta anys'), cinquantenni ('cinquanta anys'), centenni ('cent anys'), mil·lenni ('mil anys'), etc.
Cal [...]
Fitxa 3813/4Darrera versió: 20.09.2019TítolMots acabats en '-enni': 'bienni', 'trienni', etc.RespostaA partir del sufix -enni, que vol dir 'any', es poden formar mots que designen períodes de temps, com ara bienni ('dos anys'), trienni ('tres anys'), decenni ('deu anys'), quarantenni ('quaranta anys'), cinquantenni ('cinquanta anys'), centenni ('cent anys'), mil·lenni ('mil anys'), etc. Cal tenir en compte que totes aquestes paraules s'escriuen amb dues enes i que mil·lenni duu, a més, ela geminada. ClassificacióCategoria
Morfologia
|
37.
no obstant, no obstant això o això no obstant? / no obstant + SN, no obstant que i no obstant haver
Font
Fitxes de l'Optimot
obstant que els veïns no hi estan d'acord.
No obstant haver arribat a temps, no ens van deixar entrar.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (30.3.3g)
[...]
|
38.
'mentre', 'mentrestant' o 'mentre que'? / 'mentres' o 'mentre'?
Font
Fitxes de l'Optimot
condicional. Per exemple:
Mentre faci la feina que li toca, tot anirà bé.
mentrestant
Mentrestant és un adverbi i, per tant, no enllaça cap element sinó que funciona sol i expressa una
circumstància en relació amb l'element que
modifica. Concretament expressa el temps durant el qual s'esdevé una cosa. Per [...]
|
39.
degut a
Font
Fitxes de l'Optimot
L'expressió degut a és una locució causal i equival a 'a causa de' o 'perquè'. Va seguida d'un sintagma nominal o d'una oració encapçalada per el fet que. Per exemple:
La festa es va suspendre degut a la pluja.
Degut al fet que s'esperava mal temps, va caure el nombre de reserves hoteleres.
D [...]
|
40.
Article neutre lo + relatiu que / Lo que et volia dir o El que et volia dir?
Font
Fitxes de l'Optimot
Malgrat que, oralment, en els registres col·loquials s'usa l'article neutre lo, en els registres formals cal evitar aquesta forma i usar altres construccions.
Un dels casos en què se sol trobar l'article neutre en registres col·loquials és acompanyant el relatiu que. Per exemple: Lo que et volia [...]
|
A partir del sufix -enni, que vol dir 'any', es poden formar mots que designen períodes de temps, com ara bienni ('dos anys'), trienni ('tres anys'), decenni ('deu anys'), quarantenni ('quaranta anys'), cinquantenni ('cinquanta anys'), centenni ('cent anys'), mil·lenni ('mil anys'), etc.
Cal tenir en compte que totes aquestes paraules s'escriuen amb dues enes i que mil·lenni duu, a més, ela geminada.